Units som més!!

Si per a alguns “la festa de la democràcia” es referix únicament al dia en què depositem paperetes, el debat d’ahir, encara taxat, mesurat i pactat, continua sent un avanç del divertimento. Encara així, per a molts la d’anit va ser una confrontació entre models econòmics idèntics i plantejaments administratius semblants, quelcom així com la famosa “teoria de las dos sopas” de García Márquez: un menú limitat en el que se sol discutir pel punt de sal. 

Davant d’eixa comunió de proposicions el lògic seria mirar les propostes polítiques que no militen en el bipartidisme, entre elles la de Bloc-Iniciativa-Verds, i exigir-nos respostes no escoltades anit. Però no. No ho dubten: el normal en estos dies post-debat serà l’ocultació de la resta d’opcions i l’apel·lació al vot útil, tractant, en el nostre cas, de desanimar als identificats amb les nostres idees i candidatures per a així derivar la seua papereta a la cistella comuna d’un “partit majoritari”. 

Hi ha qui davant d’esta situació insistirà en una realitat palpable: vot útil també és votar Bloc-Iniciativa-Verds ja que significa un autèntic respatler a l’ecologia, l’esquerra i el valencianisme que moltes vegades el PSOE diu representar però que, en no poques ocasions, es convertix en incomplint —quan no en accions contràries—, causant amb això el lògic penediment d’aquell que va creure votar “útilment”. Però encara així, es recorrerà al contraatac amb un argument gastat: no resulta senzill que la nostra coalició  arribe a aconseguir un escó per Alacant. Però en política no sols compten els escons.  

Tinguen en compte este exemple: és evident que allò que s’ha aconseguit per la diputada Isaura Navarro, candidata de Bloc-Iniciativa-Verds per València, no es deu, certament, al gran pes del grup parlamentari d’Esquerra Verda. Formalment Isaura, Montse, Gaspar, Joan i Carmen han representat a algo menys de mig milió de vots a Madrid, Barcelona i València. Però és evident que a l’intervindre, negociar o presentar lleis com les de Memòria Històrica, Dependència o de matrimonis entre persones del mateix sexe, “pesen” també els 775.000 vots que el seu grup va obtindre en la resta de l’Estat. 

Eixos vots finalment no van comptar, però no es pot oblidar —el PSOE no ho oblida, encara que només siga per a intentar guanyar-se-les— Que eixes paperetes són el testimoni que hi ha centenars de milers de persones que encara sabent que el seu vot no tindrà una translació directa en l’hemicicle volen que quede clara la seua opció política, el seu model de país i societat.  

Facen un exercici de memòria: creuen que Zapatero haguera retirat les tropes d’Iraq tan ràpid si no haguera sigut per les immenses mobilitzacions anteriors?, hauria retirat el PP el decretàs de Zaplana de no ser per la vaga del 20-J?. Si reduïm la utilitat de l’acció política a l’obtenció o no d’un escó nostres idees quotidianes, la nostra labor ciutadana, seria una completa inutilitat. 

Segurament moltes de les manifestacions a què hem acudit, moltes de les peticions que hem firmat i altres tantes accions polítiques no han servit per a molt, no obstant això per a la gent acostumada a esta actitud vital no els sonarà rar que sol·licitem el seu vot per a Bloc-Iniciativa-Verds encara sabent que l’escó no està prop. Al cap i a la fi, entenem les eleccions com la continuació de la lluita per una societat més justa a través d’altres mitjans. Sens dubte, amb el nostre respatler electoral, contribuirem també que els debats electorals, com el d’ahir i el de dilluns que ve, tinguen ben presents els principis de tants ciutadans que voten en consciència. Quelcom molt útil. 

Rafael Climent és alcalde de Muro d’Alcoi i candidat de Bloc-Iniciativa-Verds al Congrés dels Diputats.